Vimbodí i Antoni Hernández.

La darrera col·laboració de l'any serà també el darrer apunt al bloc, aquesta foto de l'Antoni Hernàndez i Travé que ha estat a Vimbodí i ha pensat amb el nostre bloc, que fem entre tots.
Mltes gràcies, Antoni, i bon any!

Els Garidells i més.

Un campanar no gaire alt, però que aconsegueix ser esvelt i punxegut, el dels Garidells, poble del meu sogre. El segle passat (XX) va passar del Tarragonès a l'Alt Camp.

Seguint avall, el del Rourell, molt més compacte i contundent, el de Vallmoll i dues fotos del de Puigdelfí, inacabat com el d'Alcover i potser el més desconegut de tots, ja que cal anar al poble per a veure'l, i no és una carretera de pas a cap lloc.

Corbera d'Ebre de l'Adam Picon.

Si les casualitats no existeixen, entre l'Adam i jo hi ha telepatia. Avui tot just pensava que volia tenir més fotos del campanar de l'església del poble vell de Corbera d'Ebre, perquè a les notícies ha sortit una estona, tot explicant que l'estan adaptant per a fer-lo visitable. I m'ha semblat una imatge molt estètica i evocadora. Ja en tenia una de l'amic Té, però em semblava que mereixia més atenció d'aquest bloc.

Doncs arribo a casa al vespre i em trobo el missatge de l'Adam, amb tres magnífiques fotos i el comentari que sempre afegeix, que és a sota.

Increïble! Moltes gràcies, company.

Església vella de Sant Pere, a l'antic poble de Corbera d'Ebre (Terra Alta). Es tracta d'un edifici del s.XVIII - XIX (Neoclassicisme). És el símbol destacat del que queda del vell poble de Corbera d'Ebre. Igual que la resta del poble vell, va ser destruida entre el juliol i mitjans de novembre del 1938, és a dir, durant els 115 dies que va durar la batalla de l'Ebre i que va suposar la recta final de la Guerra Civil Espanyola i de la breu II República. Tot el conjunt del poble vell està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional des del 1993 i és un dels principals escenaris de la Batalla de l'Ebre (juntament amb la Serra de Cavalls i la de Pàndols).

La Secuita.

Un bonic poble del Tarragonès que de cop s'ha fet famós per obra i gràcia de sant TGV.

Té la mà Maria volta pel Priorat.

Tres bones fotos de l'amic i autor d'aquest bloc Té: aquest cop ha fet anar la càmera pel Priorat, i, malgrat la presència abundant de vi, ho ha fet amb molt d'encert.

De dalt a baix: Capçanes, els Guiamets i el Masroig.

Moltes gràcies, Té.

Té la mà Maria volta per la Ribera d'Ebre.

Tres fotografies més que hem d'agrair molt a l'amic Té, de dalt a Baix, La serra d'Almos i Darmós, pobles del terme de Tivissa, i a sota, Móra la nova.

Aquest Nadal sí que tenim regals. Moltes gràcies.

Santa Fe del Montseny.

Un paratge de gran bellesa al Montseny, l'embassament de Santa Fe. Aquesta és una ermiteta a la seva vora, molt malmesa i abandonada. Però la campana encara hi és.
Situat al terme de Sant Esteve de Palautordera, ens servirà per a visitar el centre d'interpretació del Parc Natural del Montseny, molt interessant.

Té la mà Maria al País Valencià.

Més fotos de l'amic Té, la de sota és Orpesa, i la de dalt Benicàssim. Moltes gràcies per fer-nos mirar cap al sud, Té.

El Broto d'Adam Picon.

Aquestes tres fotos que ens regala avui l'Adam són impressionants, és realment una construcció contundent, aquesta església i campanar de Broto. Moltes gràcies!

Transcrivim la informació que ens adjunta:

Església i campanar de Broto. Es tracta de l'església de San Pedro. L'actual església és del s.XVI (1578) i destaca pel seu campanar fortificat, amb nombroses espitlleres i acabat amb merlets. L'església és d'arquitectura compacta i barreja estils gòtic aragonès i renaixement. La seva portalada té cinc arquivoltes. Aquesta església fortificada és de les més grans de les rodalies

Té la mà Maria volta per Terres de l'Ebre.

El campanar de dalt, el de l'Aldea, em sembla molt original, esvelt, atrevit. L'altre és certament més clàssic i senzill. Però totes dues són, com cada camí, dues extraordinàries aportacions de l'amic Té.

Moltes gràcies.

Té la mà Maria a Castelló de la Plana (II).

Fins i tot a les seves vacances l'amic Té treballa de valent i fa bones fotos que ens regala generosament, aquestes són de Castelló de la Plana, de dalt a baix: la Catedral, Nostra Senyora del Lledó, la Santíssima trinitat, i Sant Agustí. Aquest cop no he posat Sant August, eh?

Són totes fotos molt bones i reflecteixen campanars molt estètics, i d'un lloc on, per dir-ho suaument, no hi vaig gaire...és una llàstima, però.

Viladrau.

Als peus del Montseny, a Viladrau, no sols hi ha aigua, també hi ha edificis interessants, com ara el campanar.

Té la mà Maria volta per Tarragona.

L'amic Té torna de nou amb bones fotos que ens cedeix desinteresadament -de moment no m'ha presentat la factura- així és que les pengem immediatament.

A dalt, l'església de Sant Agustí de Tarragona, amb les seves punxes característiques, després, cap a baix, les esglesies i campanars de Vila-seca, Torreforta i Lloret -el popular "Lorito" de Tarragona.

Moltes gràcies altre cop, Té, i com sempre, aquest també és un dels teus blocs.

Adam Picon i Labuerda.

Definitivament, l'Adam Picon ens demostra que és un enamorat del Sobrarbe, i no m'estranya gens, és una comarca indispensable per a qualsevol amant de la Natura i l'art.

Aquest cop ens envia unes fotografies de l'església de San Sebastián a Labuerda (a 10 quilòmetres de l'Ainsa). Com es veu a les fotografies, la població es troba a peus de la Peña Montañesa, el Pedraforca particular de la zona, bellíssim.
L'església en qüestió, va ser construida la segona meitat del segle XVI. Tot i així, existia una església romànica anterior, com es pot veure a les arquivoltes de l'accés, que són d'estil romànic. La nau és rectangular i té un sostre d'arc de mig punt. Als laterals de la nau hi ha diverses capelles que es van construir en unes reformes fetes al s.XVIII (1776).
Moltes gràcies, Adam!

Campanars des de l'AP7.

Passant per l'AP7, autopista del Mediterrani, des de Reus cap a Barcelona, es veuen alguns campanars, però, amb diferència, els que es veuen millor i de més a prop són aquests dos,el de sota és el de la rectoria de Sant Marçal del Penedès, a Castellet i La Gornal, Alt Penedès. I el de dalt crec que és el d'una ermita a Castellví de Rosanes, l'Anoia. De seguida que esbrini exactament si és correcte o no, ho anoto.

M. Rosa Ferré, una nova col·laboradora des de la Cerdanya.

Tenim una col·laboradora nova, i entra amb força, amb una foto que m'ha semblat preciosa, és de Prullans, a la Cerdanya.

De fet, aquesta aportació li he d'agrair a la mateixa M. Rosa i també a l'amic Té la mà Maria, ja que la foto me l'ha enviada Té.

Moltes gràcies a tots dos, i benvinguda al teu bloc.

Adam Picon i la Vall de Vió.

Avui l'Adam ens envia unes fotografies de l'església romànica de Nerín. Aquest poble es troba a uns 8 quilòmetres de Fanlo (per cert, Fanlo és la capital del terme municipal de Vall de Vió, on pertanyen Fanlo, Buian, Nerín entre d'altres pobles).

Tornant a l'església, és dedicada a Sant Andreu. És romànic del s.XII amb absis semicircular, coberta de canó lleugerament apuntat i nau rectangular. La torre del campanar és de planta quadrada. L'església ha estat reformada (no la torre).

Moltes gràcies, Adam, per la teva valuosa aportació, amb imatges d'aquest bell racó de la Península, que tots hauríem de conèixer.

Joan Josep Estivill per Terres de l'Ebre.

Un detall més del Joan Josep Estivill, aquesta foto és d'un campanaret de l'ermita de Sant Domingo de Rasquera, bonic poble de les Terres de l'Ebre.
Senzill, gairebé minimalista, però és interessant fixar-se en aquests detalls.
Moltes gràcies, Joan Josep.

Jan Josep Estivill al Montsant.

Aquestes tres fotos que ens regala avui el Joan Josep Estivill reflecteixen l'austeritat, i no obstant això la bellesa, de les modestes esglésies catalanes de muntanya, de poble petit, d'ermita.

De dalt a baix, tres campanarets del Montsant, el de la Mare de Déu del Montsant, el d'Albarca i el de Sant Joan del Codolar.

M'encanta especialment el detall del comandament a distància que s'observa al campanaret d'Albarca, com entra per la finestra, m'imagino el capellà fent funcionar aquest precedent de la tecnologia d'avui.

Deixarà la campana en standby?

Moltes gràcies, Joan Josep, per fixar-te en aquests racons de detalls preciosos i aportar-los per a compartir-los amb nosaltres.

Buisán per Adam Picon.

L'Adam no para, ara ens obsequia amb tres fotos i molta informació sobre Buisán, aquí la repeteixo tal i com me l'envia.

Església romànica de San Vicente a Buisán. Aquest poble quasi abandonat es troba a 2 quilòmetres de Fanlo i s'hi accedeix per una pista.
L'església en qüestió és del s.XIII i conté uns frescos del s.XVIII. Aquesta església deuria tractar-se d'una ermita (al s.XII) ja que es troba un xic apartada del nucli urbà. El seu estil es defineix com a romànic rural, té una sola nau rectangular i una coberta apuntalada. El seu absis és semicircular.
Fa uns 10 anys es va enfonsar el sostre i part de la torre del campanar. Actualment s'està consolidant el que queda de la torre i restaurant part d'ella amb subvencions del Ministerio de Medio Ambiente (a través del Parc Nacional d'Ordesa).