Vàrem néixer a Valls, al nucli antic, en una casa que fa cantó entre el carrer del Call i el carrer dels Jueus, això va fer que el campanar del nostre poble, tan alt i punxegut, ens fes ombra des dels primers passos. A més, Valls és la ciutat bressol dels castells, la plaça del Blat, també molt a prop, és la capital del Món casteller.
Estem segurs que això marca qualsevol, i no en som una excepció; Des de sempre hem mirat amunt, cap al campanar, cap a l'enxaneta, cap a la muntanya...
dijous, 30 de juny del 2011
dimecres, 29 de juny del 2011
Bellavista.
Agregat de Nulles, a l'Alt Camp, malgrat que s'hi arriba molt bé pel camí dels morts de Vallmoll. Un indret ben especial amb una vista magnífica sobre l'Alt Camp agrícola de tota la vida.
Particulament, Bellavista em porta molts records, ja que era ell lloc on anàvem sempre a veure ocells amb el Manel quan erem adolescents, i és, per exemple, on vaig fer per primer cop una anotació d'iobservació d'ocells, concretament el març de 1977, de Falcó cama-roig.
dimarts, 28 de juny del 2011
Vila-sana, per Antoni Hernàndez Travé.
L'Antoni Hernàndez, amic i blogaire que ja fa temps que també és coautor d'aquest bloc, es deu haver passat a fer una visita a l'estany d'Utxafava, o més conegut com estany d'Ivars, i ha aprofitat per a fer cultura més diversa. Ens envia aquest parell de fotos del campanar de Vila-sana.
Moltes gràcies, bon parell que il·lustra fidelment l'estètica del campanar d'aquest poble.
diumenge, 26 de juny del 2011
dissabte, 25 de juny del 2011
dimecres, 22 de juny del 2011
Montblanc, pel Josep Sampedro.
Sant Bertomeu del Grau, per Adam Picon.
l'Adam avui ens regala unes fotos de l'església parroquial de Sant Bartomeu del Grau, a la comarca d'Osona (bé, els seus habitants diran que de la comarca del Lluçanès).
Aquesta església ve a substituir la vella església romànica del segle XI, les restes de la qual es troben a uns 150 metres del nucli de Sant Bartomeu. L'actual, es va bastir l'any 1780. Aquesta església barreja l'estil barroc i neoclàssic.
Moltes gràcies, Adam, un cop més.
dimarts, 21 de juny del 2011
Sant Jaume d'Enveja.
dilluns, 20 de juny del 2011
Vió, per l'Adam Picon.
Tres fotos ben maques més de l'amic Adam, m'agrada especialment la del mig, amb les muntanyes i els núvols al fons.
Moltíssimes gràcies, Adam, per aquestes magnífiques contribucions.
Seguidament, la informació que sempre adjunta amb les fotos:
Fotos de l'església de Vió. Aquest poble que dóna nom al terme municipal del Valle de Vió, a la comarca del Sobrarbe (Osca), es troba a dos quilòmetres de Buerba.
L'església de San Vicente, restaurada a finals dels '90 amb finançament de la obra social de Bancaja, és originària del segle XII. Conté pintures del segle XIII. Com es pot veure a les fotografies, l'església conserva l'absis d'estil llombard (similar a les de la vall de Boí) en el que es pot apreciar el fris d'arquets cecs i una galeria amb decoració "dents de serra". L'església és d'una única nau coberta amb bòveda de mig punt. El campanar es va fer amb posterioritat
L'església de San Vicente, restaurada a finals dels '90 amb finançament de la obra social de Bancaja, és originària del segle XII. Conté pintures del segle XIII. Com es pot veure a les fotografies, l'església conserva l'absis d'estil llombard (similar a les de la vall de Boí) en el que es pot apreciar el fris d'arquets cecs i una galeria amb decoració "dents de serra". L'església és d'una única nau coberta amb bòveda de mig punt. El campanar es va fer amb posterioritat
diumenge, 19 de juny del 2011
Croacia pel Josep Sampedro.
dissabte, 18 de juny del 2011
Buerba, per l'Adam Picon.
Avui l'Adam ens tramet fotos de l'església del poble de Buerba (Valle de Vió) a la comarca del Sobrarbe, a tocar del Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido.
Aquesta església d'origens romànics deu el seu aspecte actual a la remodelació feta entre els s.XVI i XVII. Es pot veure la porxada típica de l'accés principal que tenen les esglésies de la zona (segurament per tenir un lloc on refugiar-se del mal temps mentre es feia petar la xerrada després de misa).
Aquesta església d'origens romànics deu el seu aspecte actual a la remodelació feta entre els s.XVI i XVII. Es pot veure la porxada típica de l'accés principal que tenen les esglésies de la zona (segurament per tenir un lloc on refugiar-se del mal temps mentre es feia petar la xerrada després de misa).
divendres, 17 de juny del 2011
Valldemossa, pel Josep Sampedro.
dijous, 16 de juny del 2011
Rodos, pel Josep Sampedro.
Bé, sembla que es consolida el Josep Sampedro com a coautor d'aquest bloc. Ara, com sempre mitjançant l'amic Té, ens envia una de foto, del campanar de Rodos, a Grècia, espectacular per la peculiarietat, ja que és templer i sembla més una torre de protecció que un campanar.
Gràcies a Té la Mà Maria i al Josep Sampedro.
dimecres, 15 de juny del 2011
Santorini, per Josep Sampedro.
dimarts, 14 de juny del 2011
Jánovas, per l'Adam Picon.
Avui l'Adam envia unes imatges de l'església de San Miguel de Jánovas (comarca de Sobrarbe, Osca). Per a qui no hagi sentit mai la història d'aquest poble, recomana un cop d'ull al següent blog: http://janovasnorebla.blogspot.com
En tot cas, s'han fet diversos documentals sobre el poble. Ens en fa cinc cèntims, ja que el campanar és l'excusa perfecta per fer-se ressó del tema.
Aquest poble va ser expropiat en la seva totalitat arran dels plans de creació d'un pantà cap al 1951 i que es va materialitzar amb el B.O.P. de 28-12-1961. Aquests béns van passar a l'empresa que hauria de realitzar el pantà. Això no passa de ser una història que hem vist en moltes ocasions si no fos pels mètodes que va emprar el règim: dinamitar la majoria de cases per a que no es poguéssin fer servir quan encara la gent es resistia a marxar, fins i tot es va intimidar a la població disparant contra les cases, si feu una passejada pel poble encara es poden observar els impactes de bala a les façanes de les parets.
Però, què va passar amb el pantà? Que mai es va fer! Cap als anys 90, una associació de veïns lluïta per a la restitució dels béns i la derogació dels drets per a fer el pantà. Això últim ja es va aconseguir amb sentència judicial (any 2005). Bé, en qualsevol cas, teniu la web del blog on trobareu tota la informació.
Pel que fa a l'església de San Miguel, és del s.XVI però té origens romànics del s.XIII, com ho demostra la portalada romànica que es troba a la població de Fiscal, ja que es va canviar de lloc preveient que el poble desapareixeria.
En tot cas, s'han fet diversos documentals sobre el poble. Ens en fa cinc cèntims, ja que el campanar és l'excusa perfecta per fer-se ressó del tema.
Aquest poble va ser expropiat en la seva totalitat arran dels plans de creació d'un pantà cap al 1951 i que es va materialitzar amb el B.O.P. de 28-12-1961. Aquests béns van passar a l'empresa que hauria de realitzar el pantà. Això no passa de ser una història que hem vist en moltes ocasions si no fos pels mètodes que va emprar el règim: dinamitar la majoria de cases per a que no es poguéssin fer servir quan encara la gent es resistia a marxar, fins i tot es va intimidar a la població disparant contra les cases, si feu una passejada pel poble encara es poden observar els impactes de bala a les façanes de les parets.
Però, què va passar amb el pantà? Que mai es va fer! Cap als anys 90, una associació de veïns lluïta per a la restitució dels béns i la derogació dels drets per a fer el pantà. Això últim ja es va aconseguir amb sentència judicial (any 2005). Bé, en qualsevol cas, teniu la web del blog on trobareu tota la informació.
Pel que fa a l'església de San Miguel, és del s.XVI però té origens romànics del s.XIII, com ho demostra la portalada romànica que es troba a la població de Fiscal, ja que es va canviar de lloc preveient que el poble desapareixeria.
Moltes gràcies, com sempre molt interessant, Adam.
divendres, 10 de juny del 2011
Fontscaldetes, pel Josep Maria Rovira.
L'amic Josep Maria Rovira em pemet d'incloure aquestes fotos de la restauració de l'església i el campanarde Fontscaldetes. Són del blo que enllaço al costat.
És molt lloable la feina que estan fent amb aquest poble abandonat del terme de Cabra del Camp, a l'Alt Camp.
Moltes gràcies per les fotos i per la feina, Josep Maria.
dimarts, 7 de juny del 2011
Més Sardenya per l'Adam Picon.
Avui l'Adam envia unes fotos que segur que no mostren la bellessa de l'església de Santíssima Trinità di Saccargia, un dels exponents més famosos del romànic pisà a Sardenya.
Aquesta Basílica es troba ubicada a la localitat de Codrongianos, província de Sassari (Sardenya), va ser acabada el 1116 i formava part d'un conjunt monàstic del qual només queda la pròpia església i les restes del mur de l'abadia.
És molt característic l'alternança de fileres de pedra calcària amb pedra basalt, ambdues pedres locals, produïnt aquest aspecte estètic tant típic del romànic pisà. Entre el 1118 i el 1120 es va alçar el campanile, i el pòrtic es va concloure poc després.
La planta de l'església mesura 29 metres per 6 metres i té forma de creu llatina en una única nau que acaba en un transecte on s'hi van afegir dues capelles i una volta de creueria. Com es pot veure a la foto, té un absis i dues absidioles.
Aquesta Basílica es troba ubicada a la localitat de Codrongianos, província de Sassari (Sardenya), va ser acabada el 1116 i formava part d'un conjunt monàstic del qual només queda la pròpia església i les restes del mur de l'abadia.
És molt característic l'alternança de fileres de pedra calcària amb pedra basalt, ambdues pedres locals, produïnt aquest aspecte estètic tant típic del romànic pisà. Entre el 1118 i el 1120 es va alçar el campanile, i el pòrtic es va concloure poc després.
La planta de l'església mesura 29 metres per 6 metres i té forma de creu llatina en una única nau que acaba en un transecte on s'hi van afegir dues capelles i una volta de creueria. Com es pot veure a la foto, té un absis i dues absidioles.
Tot el comentari és retallkat i enganxat directament del correu, moltes gràcies Adam, com sempre.
Per cert, et vam posar falta a Miramar, com va anar la cursa del 112?
diumenge, 5 de juny del 2011
Mallorca, pel Josep Sampedro.
dissabte, 4 de juny del 2011
Santorini, per Josep Sampedro.
divendres, 3 de juny del 2011
Sardenya, amb l'Adam Picon.
Ja enyoràvem les aportacions de l'amic Adam Picon, vet ací que ha tornat per Sardenya i ens ha portat aquest record. Foto i informació, com sempre.
Aquesta església en qüestió és Chiesa di Santa Sofia, a San Vero Milis, del 1604, però el seu campanile no es va acabar fins al 1802. Tot i així, la cúpula del campanar va ser destruït per un llamp tres anys després i es va reconstruir el 1838. El 1952 va ser refeta definitivament.
Pel que fa a la façana, aquesta presenta una estètica típica de l'Eclecticisme sard. La nau central és àmplia amb una volta de canó, amb unes capelles laterals de planta rectangular. El campanar és de planta quadrada i la seva cúpula imita la del Duomo (Catedral) d'Oristano.
Moltes gràcies, company. Aquest cop per duplicat, ja que sí, m'havia deixat el nom.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)