Gòsol

Als peus del Pedraforca, trobem pobles prou interessants amb el seu campanar, dom Déu mana.

L'un és el principal del poble, l'altre, el d'una petita ermita, camí del castell, i, el darrer, el que sembla més destrossat, és el de l'església del castell, que, malgrat el seu mal aspecte, és reforçat i compta amb una escala per la qual es pot pujar i veure el Pedraforca des d'un mirador privilegiat.

Ribadavia.

Més campanars gallecs cedits amablement per GAIA, a qui torno a donar les gràcies.

Ribera Sagrada

Ribera Sacra al Parador Nacional de S. Estevo, Luintra (Nogueira de Ramuín) i Santo Estevo de Ribas de Sil (Nogueira de Ramuín) -Ourense- (Ribera Sagrada). Cedides per Gaia dels blocs Tic-tac i GAIA. Moltes gràcies, no en tenia cap de Galícia.

Altafulla.

El nucli antic d'Altafulla és fantàstic, amb el seu castell, l'era, de les més conservades que he vist mai. i un munt de cases restaurades amb molt bon gust. És curiós d'observar com la majoria de les cases es van fer entre 1750 i 1800, és a dir, també hi va haver, en aquella època, un boom immobiliari. Hi hauria crisi financera, després?

Bromes a banda, s'ha de destacar també el barri marítim, el preciós carrer de les Botigues de mar, la desembocadura del Gaià -vergonyantment seca del tot- i el castell de Tamarit, a la platja.

Naturalment, també hi ha un campanar.

Visita obligada, sens dubte.

Vallfogona de Riucorb.

Vallfogona de Riucorb, el poble del rector, gaudeix d'un nucli històric medieval molt ben conservat, i els veïns i propietaris de les cases, la majoria molt probablement descendents del poble emigrats a ciutats, demostren el seu bon gust restaurant-les amb un respecte total a l'estètica i la forma de construir que s'escau. Naturalment, també compta amb el seu campanaret, molt ben conservat. Tot plegat, fa que la visita a aquesta bonica vil·la de la Segarra tarragonina, administrativament a la Conca de Barberà, sigui una delícia per als sentits.

Picamoixons.

El campanar de Picamoixons, entitat municipal descentralitzada de Valls, és discret, i sota la torre del Pedrol, encara sembla més petit.

Torelló, Hostalric i Banyuls de la Marenda.

La Mireia, de:

http://meiawi.blogspot.com/

M'envia més aportacions fotogràfiques per a aquest bloc. Sort i gràcies a ella, perquè jo ara mateix vaig una mica de bòlit...aquí els teniu: Són els de Torelló (Osona) i Hostalric (La Selva) i el de Banyuls de la Marenda, bonica població catalana (Rosselló) que ara es troba sota les ordres del Sr. Sarkozy i la senyoreta Bruni i que l'anomenen Banyuls sür mer, que queda més pijo i més fi.

Per cert, jo dono per suposat que les fotografies són teves, Mireia, i els he introduït uns petits retocs, sobretot per a comprimir-les una mica. Si no ho vols, les penjo tal i com me les has passat. De tota manera, moltes gràcies!