Una visita al Montseny per met d'observar, a més a més de natura, pobles tan interessants com Sant Celoni.
Ara feia dies que no ens n'enviava cap, l'Enric Raluy torna amb aquest campanar de Sant Joan de Labritja, que diu que li porta molts records. Diu que abans era tot blanc, i posteriorment li van fer aquests detalls vermells.
A dalt, l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia, avui mig ensorrada i esdevinguda galliner, és la que dona nom a una de les valls més espectaculars i interessants d'Alcover, a l'Alt Camp.
Escanejar fotos velles és el que té, que et trobes imatges que ja ni recordaves que tenies. Aquesta foto del comunidor de Son, a Son del Pi, al Pallars Sobirà, la vaig fer quan vivia a Esterri, cap allà a finals dels vuitanta, quan encara a cap fundació se li havia acudit instal·lar el centre de les Planes de Son, i, per tant, poca gent coneixia aquest poble i aquest indret preciosos, sens dubte.
De la mateixa manera que a Les Borges hi ha una gran devoció per l'ermita de la Riera, a Alforja s'estiment molt la seva ermita de Puigcerver.
He recuperat una vella diapositiva, escanejant-la, del campanar romànic de Boí, no és massa bona, però ja la millorarem. 
Farena és un dels pobles més macos del País, sens dubte, però no destaca precisament per l'alçada del seu campanar. L'església és molt antiga i discreta, romànica, preciosa. Però el campanar d'espadanya és petit i costa de veure fins i tot des de dins del poble. La foto de dalt la vam fer des del Castellot, casa Vilalta, mercès al Joan Salat i família, que ens van convidar a la seva fantàstica terrassa, una de les que tenen millor vista de totes les que conec.
Amb aquests quatre campanars d'Estocolm acaba l'excel·lent col·laboració de l'amic Té pel que fa al seu viatge a Suècia. De dalt a baix tenim el de Sant Jacob, el Riddarholmskyrkan, el Museu nòrdic i el d'Oscars Kyrka.
L'ermita de la Mare de Déu de la Riera, a la riera d'Alforja, a les Borges del Camp, és lloc d'aplecs, trobades, berenades i actes diversos.
Ja em perdonaràs, amic Té, però aquesta foto del campanar de l'església de Mariefred, a Suècia, m'ha agradat tant que l'he volguda posar tota sola, crec que s'ho mereix. Moltes gràcies per deixar-me-la afegir al nostre bloc.
Tres campanars d'Estocolm, fotografies del blogaire Té: De dalt a baix, Museu a l'aire lliure d'Skansen, Ajuntament -on es fa l'acte de lliurament dels premis Nobel- i Catedral medieval.
Dos campanars més de Suècia, gentilesa de l'amic Té la mà Maria. A dalt, Birka, primer poblat Viking declarat Patrimoni de la humanitat. A baix, catedral d'Eskilstuna.
Aquest és el primer lliurament de les magnífiques aportacions que ens ha fet l'amic de Té la mà Maria arran de les seves vacances a Suècia, aquests tres primers campanars són d'Uppsala.
Sí, ja sé que ja hi era, el de Valls, però amb una enorme senyera, el campanar més alt de Catalunya mereix tornar a sortir, sobretot aquests dies.
A més a més del de l'església parroquial, a Montbrió del Camp podem trobar el campanar de l'ermita de Sant Antoni, una ermita amagada i discreta, però que compta amb tots els elements i amb molt bon gust.
Al Mas de Borbó, a l'Aleixar, hi ha l'alzina més gran de Catalunya, però, a més a més, hi ha una ermita i un campanar, una excusa com una altra per a penjar aquí la foto.
La prioral de Sant Pere, a Reus, té un campanaret més petit a la mateixa façana, és el de la foto de dalt. I des de la riera, a Maspujols, podem veure dos campanars alhora.
La ciutat dels sants, Vic, a més a més d'una plaça molt especial, també té, és clar, els seus campanars, un d'ells visible des de la mateixa plaça.
El Monestir de Sant Pere de les Puelles, amb un campanar clàssic,a baix, i la universitat Abat Oliva, amb una mena de campanar modernista, ens permeten d'enriquir el bloc amb fotos de la part alta de la capital. Molt a prop, la fauna autòctona jugava al paddel.
