Ermita de Lloret.

Un campanar singular en un lloc singular, la popular ermita "Del Lorito" de gran tradició Tarragonina. Un entorn molt degradat, per cert.

Sant Antoni, Eivissa.

Una aportació més de l'Enric raluy, moltes gràcies per portar-nos la llum d'Eivissa d'aquesta forma tan vívida, Enric.

Aquest és el de Sant Antoni de Portmany, el seu poble. Excel·lent!

Té la mà Maria pel Tarragonès.

Més fotos excel·lents del col·laborador núm. u d'aquest bloc, en Té. Aquest cop ha tombat pel Camp i m'ha portat fotos del Creixell, a baix, i Roda de berà, a dalt. També d'Alforja, però les penjaré un altre dia, les guardaré a la reserva.

Un cop més, molt agraït, Té.

Té la mà Maria per l'Urgell i la Segarra.

Més fotos del gran blogaire Té la mà Maria, aquest cop per la plana cerealista de Catalunya, a l'Urgell, el Pla d'Urgell i la Segarra. de dalt a baix, Cervera, Verdú, Mollerussa i Tàrrega.

Té la mà Maria per la Segarra tarragonina.

De dalt a baix, les fotos que m'ha cedit l'amic Té en el seu recorregut per la Segarra tarragonina, Vallbona de les monges, Solivella i Belltall.

Moltes gràcies, Té.

La Canonja, 15 d'abril del 2010. Felicitats!

Sí, ja el tenia, però avui era obligat de penjar la foto del campanar de La Canonja, un nou municipi a Catalunya en ple segle XXI.

Sempre és una bona notícia que algú obtingui la independència, més encara si és a Catalunya. Mentre encara no podem celebrar la de tot el País, commemorem la de La Canonja sobre Tarragona.

A més, hi tinc parents; cosins i tiets, a aquest poble, la qual cosa fa que encara em toqui més de prop l'alegria de la nova emancipació.

A veure si ben aviat puc fer una entrada a aquest mateix bloc celebrant la independència de Catalunya!

Més aportacions de l'Enric Raluy.

El campanar de Sant Agustí a Eivissa, que li he d'agrair a l'amic Enric Raluy, un cop més. Moltes gràcies, bones fotos, Enric. Quin cel més maco teniu, a la vostra terra!

Antoni Hernández per la Garrotxa.

Una col·laboració més, la qual agraeixo enormement, ja que és una comarca d'on no en tenia gairebé cap, la Garrotxa. De dalt a baix, Santa Pau, Sales de Llierca, Tortellà i Besalú.

Té la mà Maria a Lleida.

Magnífic campanar d'una edificació magnífica i emblemàtica, la Seu vella de Lleida.

Moltes gràcies, Té, ja es pot dir que aquest bloc és de tots dos, amb alguna aportació més, com el proper apunt, gentilesa d'Antoni Hernández.

Té la mà Maria pel Penedès.

Excel·lent aportació, com sempre, de l'amic Té la mà Maria, una bona colla de campanars del Penedès, Alt, Baix i Garraf.

De dalt a baix, Sant Sadunrní d'Anoia, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Jaume dels Domenys, Llorenç del Penedès, La Múnia, La Granada del Penedès i Gelida.

Maspujols, Sant Antoni.

Veient els campanars que ha enviat l'Enric d'Eivissa, m'han fet pensar en aquest de l'Ermita de Sant Antoni, a Maspujols, al Baix Camp.

Realment és un campanar original, tan blanc, enmig del bosc i d'espadanya. No n'hi ha gaires, com aquest, al Camp de Tarragona.

Rocafort del Bages.

Una aportació més, valuosa com les anteriors, de l'amic Té la mà Maria. Aquest bonic campanar d'un petit poble del cor de Catalunya.

Un cop més, gràcies, Té.

Els Omells de na Gaia.

Els Omells de na Gaia, poble deliciós, ben conservat, tranquil. Una passejada et transporta a la Catalunya del segle passat, o fins i tot del XIX. Una visita que paga molt la pena, i a quatre passes del Camp.

Sembla que hi havia un castell, i encara hi ha el carrer de la muralla, i el del castell, però no en queda ni rastre. Tot i que pujar al turonet on hi era paga molt la pena, la vista és magnífica.

Montblanc i Senan.

Després d'un temps d'inactivitat, tornem a la feina.

A la Conca de Barberà, un contrast prou evident. A baix, un campanar clàssic, de base quadrada, d'una església de Montblanc que ja no té culte, ni campana.

A dalt, en canvi, a una península de la conca que entra dins la Segarra, Senan, trobem aquest campanar romànic d'espadanya. Magnífic i complert, amb la seva campana funcionant al cent per cent.