
Sembla que hi havia un castell, i encara hi ha el carrer de la muralla, i el del castell, però no en queda ni rastre. Tot i que pujar al turonet on hi era paga molt la pena, la vista és magnífica.
Vàrem néixer a Valls, al nucli antic, en una casa que fa cantó entre el carrer del Call i el carrer dels Jueus, això va fer que el campanar del nostre poble, tan alt i punxegut, ens fes ombra des dels primers passos. A més, Valls és la ciutat bressol dels castells, la plaça del Blat, també molt a prop, és la capital del Món casteller.
Estem segurs que això marca qualsevol, i no en som una excepció; Des de sempre hem mirat amunt, cap al campanar, cap a l'enxaneta, cap a la muntanya...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada