Els Comalats del Jordi Tudó.

La dedicatòria del campanar al Jordi Tudó ha tingut una resposta immediata i generosíssima, m'ha enviat un munt de fotos de campanars dels Comalats, la Segarra Tarragonina o com li diguem a aquest meravellós bocí de terra, així és que vet ací algunes d'elles, en una propera ocasió, la resta.

Particularment trobo molt interessant el de La Glorieta, i, és clar, les fotos dels que contrasten amb la neu.

De dalt a baix, La Glorieta, Passanant, el mateix amb neu, Belltall, Ciutadilla i Forès.

Moltes gràcies per les fotos, Jordi, aquest bloc ja té un altre col·laborador i amic.

Solivella

A Solivella, igual que a Blancafort, tenen una joia que es conseva amb molta dificultat, davant la globalització, és el parlar xipella, que cada dia costa més d'escoltar.

Però, naturalment, també hi ha una església i campanar, encara que, segons des d'on es miri, el campanar de Solivella sembla ofegat pels gegants -molins?- que darrerament es veuen pertot.

Tàrrega.

Tàrrega, la capital del teatre al carrer, també té el seu campanar, a la plaça del Pati.

Belltall.

Belltall de dia i de nit, entrada especialment dedicada al Jordi Tudó.

Iravals i Saneja, d'Antoni Hernández.

Hem fet un intercanvi amb l'Antoni Hernández i Travé, jo li envio un parell de garses i ell em cedeix amablement aquests dos preciosos campanars. El de dalt és de Sant Fruitós d'Iravals, i el de baix, Saneja, tots dos a la Cerdanya.

Moltes gràcies, Barranc de l'Argentada i Pardalets al cap!

La Pineda.

El Camp de tarragona encara no s'ha acabat, a més a més d'algun poble més, queden ermites, aquest campanar és el de la Pineda, a Vila-seca, senzill i funcional.

Té la mà Maria a Vic

Aquest cop l'amic Té ens porta un campanar de la ciutat dels sants, al cor de Catalunya, Vic. Custodiat per la policia local, per si de cas.

Sant Cugat, d'en Té la mà Maria.

Un agraïment més a l'amic Té, el campanar del Monestir de Sant Cugat del Vallès.

Amb una figura humana destacada, no és una persona de debò, és una escultura.

Sant Rafael Sa Creu, d'Enric Raluy.

Una aportació més de l'Enric Raluy, des d'Eivissa. Una altra mostra de la llum de l'illa. Moltes gràcies, Enric.

Em comenta que, curiosament, i malgrat que aquesta església és la de Sant rafael Sa Creu, és l'únic campanar de tots els que m'ha enviat que no és coronat per una creu.

Torre de Tamúrcia.

Una visita molt recomanable, La Terreta, la Vall dels voltors, amb el casal dels voltors a la Torre de Tamúrcia. Evidentment, el petit i bellíssim poble sota la Serra de Sant Gervàs, compta amb una església romànica amb el seu campanar.

Albarca

Al peu del Montsant, tot just deixar les Muntanyes de Prades, trobem aquest bell i petit poble amb església romànica. Inici i fi de grans excursions.

La torre del campanar no pot competir amb la gran massa rocallosa de la muntanya prioratina.

Barcelona.

Un tomb per Pedralbes, la part alta de Barcelona, ens permet d'aconseguir diverses imatges útils.

A dalt de tot, un campanar clàssic, el d'una església catòlica, concretament aquest és del monestir de Santa Maria de Valldonzella. Una mica més avall, un campanar del segle XXI, la Torre de Collserola, que avui és la que comunica als vilatans.

I més avall, tres torres d'aparença de campanar, de tres cases senyorials de la part alta.

Té la mà Maria a la via verda.

Un tomb per la via verda ha permès a l'amic Té tornar a col·laborar amb el bloc dels campanars. Aquest cop ens porta, de dalt a baix: El balneari de la Fontcalda, a Gandesa, Benifallet, Rasquera i Tortosa.

Moltes gràcies per aquestes fotos de les terres de l'Ebre.

Col·laboració de l'Enric Raluy.

Un campanar més d'Eivissa, l'Enric Raluy ens envia aquest cop el de Santa Gertrudis.

Altre cop moltes gràcies per la col·laboració, generosa i competent; bones fotos i llum de Les Illes, preciosa.

A l'Albiol, un altre fals campanar.

A l'Albiol, al Baix Camp, hi ha la urbanització de les Masies Catalanes, allí hi ha Villa Urrutia, una mansió impressionant que a dia d'avui és restaurant.

La torre de la Villa, visible des de la carretera de Reus a Alcover, a més de semblar un campanar -modernista, però campanar- resulta que ho és, té una campana, tot i que enganxada en un costat, no al mig.