La Riera de Gaià.

Aquesta foto és feta a cent vint km/h, és a dir, passant amb el cotxe per l'autopista. Òbviament, jo no era alhora el conductor, cosa que passa quasi sempre. Després m'he adonat que el campanar de La Riera ja hi és, a aquest bloc, però l'anècdota de la foto feta corrent per l'autopista paga la pena. En vaig fer dues més, ja les afegiré.

Cefalú a Sicília, de l'Adam Picon.

Avui l'Adam Picon ens regala imatges d'una autèntica joia arquitectònica, la Catedral de Cefalú. Va ser Consagrada el 1131 i conclosa el 1240. D'estil Normand, amb planta de basílica de creu llatina. Com es pot veure, destaquen les seves dues imponents torres, i com no, igual que a tota l'illa de Sicília, l'entorn gairebé inigualable.

Fins i tot les paraules de descripció són seves, jo sols he fet cut & paste ;-)

Moltes gràcies, Adam, la teva col·laboració és cada dia més valuosa.

Siurana de Prades.

Un dels pobles més bells del Món, Siurana de Prades, encimbellada entre espectaculars cingles. Realment seria meritori que el campanar en destaqués. És maco, romànic i fa el que pot, però, és clar, amb aquest entorn...

Vistabella.

A la Secuita, al Tarragonès, a més a més del campanar principal del poble, hi ha el del mas de la Tallada, prop de la carretera de Vallmoll, i un de molt especial al Camp de Tarragona, el de Vistabella, que, naturalment, és el de dalt.

Arboló.

Un santuari preciós enmig dels Pirineus. Copiarem la informació del web de Montardit:

Es troba situat a l'esquerra de la Noguera Pallaresa a l'estret d'Arboló. Entre Baro i Gerri de la Sal. A 2 Km de Gerri.

Aquest santuari es troba dins l'antic terme d'Arcalís del municipi d'Estac. L'actual església és romànica i construïda el 1150, tot i que el castell i l'església són esmentats ja el 781.

Sicilia, per l'Adam Picon.

Aquest cop, l'Adam ens obsequia una església de Sicilia, és la Chiesa Madre, bastida el 1314 i remodelada el 1865.
Excel·lents campanar i foto, moltes gràcies.

Pineda de Mar, de l'Antoni Hernández.

L'Antoni Hernández Travé ens regala fotos de Pineda de Mar, al Maresme, moltes gràcies altre cop, com sempre.

Cerdanyola del Vallès, de l'Adam Picon.

Altre cop he d'agrair la col·laboració de l'Adam Picon, aquest cop una ermita prop de Cerdanyola del Vallès. Es tracta de l'ermita de les Feixes, ja documentada al 1316 i restaurada al 1784 per Magí Negrevernís. Al 2007 es va restaurar la seva teulada i està previst fer-la visitable.

L'ermita actual és d'estil barroc, amb porxo, planta de creu llatina i campanar de cadireta. És de propietat privada des de la seva compra en subhasta al 1770, ja que habia pertangut als Jesuites fins al 1768 quan van ser expulsats (Font: Viquipèdia).

Prats de Rei

Una altra ermita de Prats de Rei, a l'Anoia.

Santa Margarida de Montbui.

Un altre campanar destacat de la comarca de l'Anoia, el de Santa Margarida de Montbui.

Bagà.

Sant Magí de la Brufaganya, de l'Adam Picon

Aquest cop l'amic i company Adam Picon ens envia unes fotos d'un paratge que té tant d'interès cultural -església i campanars restaurats- com natural, ja que la plana que envolta aquesta construcció és de visita obligada a qualsevol amant de la Natura.

La Fuliola

La Selva del Camp.

Ermita de Paret Delgada, a la Selva del Camp.

Prats de Rei.

Ermita de la Verge del Portal, a Prats de Rei, l'Anoia. Aquí també tenim una creu just davant.

Cerdanyola del Vallès, poble de l'Adam Picon.

L'Amic i col·lega Adam Picon ens regala de nou una bona foto. És l'església de St. Martí de Tous a Cerdanyola del Vallès, el seu poble, al Vallès Occidental. Es va construir entre el 1902 i 1909, i va ser dissenyada per l'arquitecte Claudi Duran i Venstosa.

Moltes gràcies, Adam, per la foto i la informació.

L'Aleixar.

Una ermita de gran importància per a l'Aleixar, al Baix Camp, s'hi fa un aplec amb molt de poder de convocatòria, hi van fins i tot els gegants.

A més, és molt a prop del poble i s'hi pot anar a peu tot passejant.

La Freixeneda, del Jesús M Tibau.

El Jesús M. Tibau ens envia aquesta foto del campanar de Freixeneda, a la comarca del Matarranya, a la Franja. Moltes gràcies, Jesús.

Lledó, del Jesus M. Tibau.

Una foto més del Jesús M. Tibau -moltes gràcies!- aquesta també a la comarca del Matarranya i, per tant, a la Franja, és Lledó.

Tuixent, pel Joan Josep Estivill.

Tuixent, al terme de Josa, que cal pronunciar amb la "t" final, un regal fantàstic del Joan Josep Estivill, a qui restem, com sempre, molt agraïts.

Canalda, pel Joan Josep Estivill.

Sant Agustí d'Isanta, a Canalda, comarca del Solsonès. Més Prepirineu que Pirineu, una aportació més del Joan Josep Estivill, hi falten les campanes, però no es pot tenir tot.

Moltes gràcies, Joan Josep.

Sardinia, pel Xavier Gomis.

Avui tinc el goig d'estrenar coautor en aquest bloc. En Xavier Gomis s'ha assabentat de la seva existència i ha decidit entrar-hi amb força. Excel·lents fotos d'una estada a Sardenya, amb campanars de l'Alghero, és clar, però també d'altres pobles.

És fantàtic poder comptar amb els campanars de l'Alguer, moltes moltes gràcies, Xavier, i benvingut.

De dalt a baix: Santa Maria d'Alghero, Sassari, Saccargia, Fertilia, i més esglésies d'Alghero: el Carmel, Sant Miquel i la Misericòrdia.

Una aportació sens dubte molt valuosa.

Vallromanes, pel Jesús Tibau

El Jesús M, Tibau torna a col·laborar, i li ho agraeixo molt, aquest és el campanar de Vallromanes, que va aprofitar per a fotografiar quan va anar a presentar el seu llibre, amb molt d'èxit.

Prats de Rei.

Prats de Rei, a l'Anoia.

Arbolí.

Ermita de Sant Pau, al capdamunt de la muntanya que arrecera el poble d'Arbolí.

Gòsol, al Berguedà.

Un campanar gens excepcional, però és que és molt agosarat competit amb el Pedraforca, i això és el que no pot fer cap obra humana.

Modestament, pot oferir un bell primer pla al magnífic escenari d'aquesta gran muntanya.

Garcia, del Joan Josep Estivill.

Un altre campanar minimalista, sense campana, però. Aquest l'envia el Joan Josep Estivill, i és d'una Sènia a la vora de Garcia.
Moltes gràcies de nou, Joan Josep.

Falset, del Joan Josep Estivill.

Ermita de Sant Gregori, de Falset, recorda una mica la de l'Abellera, de Prades. Sens dubte, un indret molt interessant.
Moltes gràcies altre cop, Joan Josep.