Vàrem néixer a Valls, al nucli antic, en una casa que fa cantó entre el carrer del Call i el carrer dels Jueus, això va fer que el campanar del nostre poble, tan alt i punxegut, ens fes ombra des dels primers passos. A més, Valls és la ciutat bressol dels castells, la plaça del Blat, també molt a prop, és la capital del Món casteller.
Estem segurs que això marca qualsevol, i no en som una excepció; Des de sempre hem mirat amunt, cap al campanar, cap a l'enxaneta, cap a la muntanya...
dilluns, 27 de juliol del 2009
Alcover
Querol
Bagà.
dimecres, 15 de juliol del 2009
Maspujols
dimarts, 14 de juliol del 2009
divendres, 10 de juliol del 2009
Valls
Vaig néixer a l'ombra del campanar de l'església de Sant Joan, el més alt de Catalunya, a una casa del Call de Valls.
Des de sempre, doncs, estic acostumat a mirar cap amunt, potser això m'ha fet muntanyenc, casteller, devorador de calçots...i admirador dels campanars.
Crec que els campanars són els edificis més significatius d'un poble, i, sens dubte, són els més emblemàtics, massa sovint a dia d'avui, però, no els més alts.
M'agrada molt viatjar, però, a la tornada, quan veig el campanar del meu poble, ja em sento altre cop a casa. Aquesta sensació és tan agradable com el viatge mateix.
És per això que m'he decidit a iniciar un bloc de campanars, intentaré penjar fotos dels que vagi visitant, a poc a poc però sense pausa.
Des de sempre, doncs, estic acostumat a mirar cap amunt, potser això m'ha fet muntanyenc, casteller, devorador de calçots...i admirador dels campanars.
Crec que els campanars són els edificis més significatius d'un poble, i, sens dubte, són els més emblemàtics, massa sovint a dia d'avui, però, no els més alts.
M'agrada molt viatjar, però, a la tornada, quan veig el campanar del meu poble, ja em sento altre cop a casa. Aquesta sensació és tan agradable com el viatge mateix.
És per això que m'he decidit a iniciar un bloc de campanars, intentaré penjar fotos dels que vagi visitant, a poc a poc però sense pausa.
Aquest campanar, el de Sant Joan, va ser bastit entre el 1896 i el 1897, l'arquitecte va ser Francesc Villar i el constructor Joan Oller, i fa exactament setanta-quatre metres d'alçària. Contemplar Valls des d'aquesta talaia és un veritable privilegi i un goig.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)