Vàrem néixer a Valls, al nucli antic, en una casa que fa cantó entre el carrer del Call i el carrer dels Jueus, això va fer que el campanar del nostre poble, tan alt i punxegut, ens fes ombra des dels primers passos. A més, Valls és la ciutat bressol dels castells, la plaça del Blat, també molt a prop, és la capital del Món casteller.
Estem segurs que això marca qualsevol, i no en som una excepció; Des de sempre hem mirat amunt, cap al campanar, cap a l'enxaneta, cap a la muntanya...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Franja de ponent. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Franja de ponent. Mostrar tots els missatges
dissabte, 30 de desembre del 2023
Vall de Roures, per Jobo.
Méss campanars dels Ports de l'amic Jobo, aquest és el de Vall de Roures o Vallderoures, preciós, moltes gràcies.
divendres, 27 de gener del 2023
dimarts, 22 de novembre del 2022
diumenge, 20 de novembre del 2022
dimecres, 16 de novembre del 2022
dijous, 25 d’agost del 2022
dissabte, 20 d’agost del 2022
Faió.
Campanar submarinista a la Franja, òbviament se'n va bastir un de nou, però encara podem veure el vell.
dissabte, 14 de novembre del 2015
Pont de Muntanyana, per Jobo.
L'amic Jobo sembla ser que ha anat a fer una de les excursions més maques que es poden caminar al nostre país: la del Congost de Bonremei.
I aprofitant l'avinantesa, ens ha portat la fotografia del poble de Pont de Muntanyana, un indret preciós a terres catalanoaragoneses.
Moltes gràcies!
divendres, 5 de setembre del 2014
Mequinensa, per Jobo.
A la vil·la on s'ambienta una de les millors novel·les que s'han escrit en català, també hi ha campanars, aquests dos tan originals ens els il·lustra l'amic Jobo.
Moltíssimes gracies!
dilluns, 28 de maig del 2012
Tamarite, per Rondador.
Un altre campanar que ens porta Rondador, campanar i dades, aquestes:
Campanar de Tamarite de Litera, de la ex-colegiata. Un campanar ben estrany, indefinible. Si no fos per que s'estima que és del segle XIV i d'estil "italià"(?, així ho posa, literal), juraria que és encara el minaret de la mesquita de quan per aquí voltaven els musulmans. Hi ha un gravat antic, i fa cent-i-tants anys ja era vell i a punt de caure. Possiblement els materials són de mala qualitat, perquè ha sofert restauracions i reformes freqüents. Com a curiositat, de primer estava separat i independent de l'església (com fan un munt d'esglésies a Itàlia), però ha acabat integrat en el conjunt, quan les ampliacions al cos de l'església han acabat per arribar fins on és ell.
També ens envia una foto que va fer quan el campanar estava en obres, el 2009.
Moltes gràcies, company.
Campanar de Tamarite de Litera, de la ex-colegiata. Un campanar ben estrany, indefinible. Si no fos per que s'estima que és del segle XIV i d'estil "italià"(?, així ho posa, literal), juraria que és encara el minaret de la mesquita de quan per aquí voltaven els musulmans. Hi ha un gravat antic, i fa cent-i-tants anys ja era vell i a punt de caure. Possiblement els materials són de mala qualitat, perquè ha sofert restauracions i reformes freqüents. Com a curiositat, de primer estava separat i independent de l'església (com fan un munt d'esglésies a Itàlia), però ha acabat integrat en el conjunt, quan les ampliacions al cos de l'església han acabat per arribar fins on és ell.
També ens envia una foto que va fer quan el campanar estava en obres, el 2009.
Moltes gràcies, company.
diumenge, 27 de maig del 2012
Albelda, per Rondador.
Rondador ara ens porta també campanars, fotos i informació:
Albelda, campanar de la colegiata. Dues quasi-catedrals en 5 km de distància. L'església fa patxoca, per gran, però està en un estat molt lamentable de conservació. Potser no és tan greu com aparenta, però el que vaig veure en l'exterior em va deixar un xic preocupat. És gòtica, del segle XVI, sabria greu que acabés perdent-se com tantes altres, de pur vell i no tenir-ne prou cura. No obstant això a primer cop d'ull encara s'aprecia que en la seva època d'esplendor devia ser de lo milloret. El campanar té una forma ben curiosa, amb aquesta culminació en cúpula rodona. En el gòtic crec que els pinacles tenien altres formes variades, però mai en rodona.
Moltes gràcies!
dijous, 14 d’octubre del 2010
La Freixeneda, del Jesús M Tibau.
Lledó, del Jesus M. Tibau.
dilluns, 20 de setembre del 2010
Bono, pel Joan Josep Estivill.
dijous, 19 d’agost del 2010
Casserres del castell, pel Joan Josep Estivill
Subscriure's a:
Missatges (Atom)







