Vàrem néixer a Valls, al nucli antic, en una casa que fa cantó entre el carrer del Call i el carrer dels Jueus, això va fer que el campanar del nostre poble, tan alt i punxegut, ens fes ombra des dels primers passos. A més, Valls és la ciutat bressol dels castells, la plaça del Blat, també molt a prop, és la capital del Món casteller.

Estem segurs que això marca qualsevol, i no en som una excepció; Des de sempre hem mirat amunt, cap al campanar, cap a l'enxaneta, cap a la muntanya
...



dimecres, 23 de febrer del 2011

Montblanquet, per l'Adam Picon.




En els confins més llunyans de la comarca -ep, això no és El senyor dels anells, em refereixo a la Conca- es troba el remot però bonic poble de Montbanquet, primer de l'Urgell, avui adjuntem les fotografies que n'ha fet l'amic Adam del campanar, acompanyades, com sempre, d'informació, vet-ho ací:
Són fotos de l'església de Sant Andreu de Montblanquet, poble inclós al terme municipal de Vallbona de les Monges, a l'Urgell. Cal dir que el llogarret de Montblanquet és un lloc digne de perdre's i gaudir de les obagues de la Serra del Tallat i gaudir de les vistes de la plana de Lleida (Depressió Central).
Es tracta d'un edifici de transcició del romànic al gòtic del s.XIII. L'estil arquitectònic s'ha anomenat "cistercenc". Té una sola nau coberta amb volta de canó i sense àbsis diferenciat. L'àbsis és llis i al seu lateral hi ha la sagristia i a l'altre cantó el cor.
El campanar és d'espadanya.
Font: Viquipèdia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada