Vàrem néixer a Valls, al nucli antic, en una casa que fa cantó entre el carrer del Call i el carrer dels Jueus, això va fer que el campanar del nostre poble, tan alt i punxegut, ens fes ombra des dels primers passos. A més, Valls és la ciutat bressol dels castells, la plaça del Blat, també molt a prop, és la capital del Món casteller.

Estem segurs que això marca qualsevol, i no en som una excepció; Des de sempre hem mirat amunt, cap al campanar, cap a l'enxaneta, cap a la muntanya...



dimarts, 26 de gener del 2010

Ermita de Santa Anna.

La vista d'aquest campanar és la que em costa més suors, i és que el veig sempre que pujo corrent des de casa a l'ermita de Santa Anna, a Castellvell.
De vegades, a la vista d'un campanar, ens quedem bocabadats, jo, a la vista d'aquest, sempre bado la boca, trec la llengua i esbufego.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)