Vàrem néixer a Valls, al nucli antic, en una casa que fa cantó entre el carrer del Call i el carrer dels Jueus, això va fer que el campanar del nostre poble, tan alt i punxegut, ens fes ombra des dels primers passos. A més, Valls és la ciutat bressol dels castells, la plaça del Blat, també molt a prop, és la capital del Món casteller.

Estem segurs que això marca qualsevol, i no en som una excepció; Des de sempre hem mirat amunt, cap al campanar, cap a l'enxaneta, cap a la muntanya...



divendres, 30 de gener del 2015

Aguilar de Segarra, per Antonio Mora.

Campanar de l'església de Sant Andreu d'Aguilar, al Bages, que, com cada dia darrerament, ens ha fotografiat l'amic Antonio Mora.
Moltes gràcies!
Sempre m'he preguntat perquè Aguilar es diu de Segarra quan és al Bages. Potser algun dia ho sabré.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

1 comentari:

  1. antoniomora.verges@blogger.com12 d’octubre del 2015, a les 10:07

    La Segarra era la comarca més gran de Catalunya, i quan es van refer les comarques es va voler ‘equilibra-les’ quan a la seves proporcions, la solució senzilla va ser esquarterat la Segarra entre les comarques de l’Anoia, l’Urgell, el Pla d’Urgell, el Solsonès i el Bages.
    Aquest fenomen es dona també a la comarca de la Selva que s’esquarterava bàsicament entre el Gironès i l’Empordanet.
    N’hi ha però, més ‘mals exemples’.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)