Vàrem néixer a Valls, al nucli antic, en una casa que fa cantó entre el carrer del Call i el carrer dels Jueus, això va fer que el campanar del nostre poble, tan alt i punxegut, ens fes ombra des dels primers passos. A més, Valls és la ciutat bressol dels castells, la plaça del Blat, també molt a prop, és la capital del Món casteller.

Estem segurs que això marca qualsevol, i no en som una excepció; Des de sempre hem mirat amunt, cap al campanar, cap a l'enxaneta, cap a la muntanya...



dilluns, 4 de gener del 2010

Un tomb pel Tarragonès.








Un tomb pel Tarragonès ens permet d’observar com els seus pobles tenen veritable respecte pels campanars, es mantenen com els edificis més alts i destaquen entre les destrosses urbanístiques que s’hi han fet, en alguns d’ells.
Això pot ser degut, en la majoria dels casos, a què els desastres s’han ubicat a urbanitzacions més o menys allunyades dels nuclis urbans. També, en d’altres ocasions, a què la majoria de les noves construccions són habitatges de poca alçada, individuals.
Sigui com sigui, aquí en tenim uns quants exemples, de dalt a baix: Vespella de Gaià, Torredembarra, La Riera de Gaià, La Pobla de Montornès, El Catllar, Creixell –aquest, particularment m’agrada força per la seva originalitat- i, finalment, mig amagat per un gran arbre, el d’Ardenya.
És curiós, hi ha una gran smblança entre els d'Ardenya i la Riera de Gaià, no?
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)