Vàrem néixer a Valls, al nucli antic, en una casa que fa cantó entre el carrer del Call i el carrer dels Jueus, això va fer que el campanar del nostre poble, tan alt i punxegut, ens fes ombra des dels primers passos. A més, Valls és la ciutat bressol dels castells, la plaça del Blat, també molt a prop, és la capital del Món casteller.

Estem segurs que això marca qualsevol, i no en som una excepció; Des de sempre hem mirat amunt, cap al campanar, cap a l'enxaneta, cap a la muntanya...



dilluns, 11 de gener del 2010

Dos pel mateix preu.


Hi ha una vista que fa anys que m'encisa del Baix Camp. Baixant del coll d'Alforja, hi ha un punt on veus els campanars d'Alforja i de Les Borges quasi seguits. A més, el mar al fons.
A mi em fa pensar en aquella cançó del Luís Llach -sí, home, aquell del gorro de llana- que diu alguna cosa així.
"El meu País és tan petit que des del campanar d'un poble, es pot veure el campanar del poble veí"
Això és exactament el que passa, sí senyor, ben vist!
Lluís, coneixes i estimes el nostre País, sens dubte.
Si per casualitat em fes l'honor de mirar-se aquest bloc, li dedico especialment aquesta foto.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

1 comentari:

  1. gerardeli11 de gener del 2010, a les 17:57

    Sembla molt a prop, el mar, de Les Borges. Quants kilòmetres poden haver en línia recta?
    La foto és preciosa!!!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)