Vàrem néixer a Valls, al nucli antic, en una casa que fa cantó entre el carrer del Call i el carrer dels Jueus, això va fer que el campanar del nostre poble, tan alt i punxegut, ens fes ombra des dels primers passos. A més, Valls és la ciutat bressol dels castells, la plaça del Blat, també molt a prop, és la capital del Món casteller.

Estem segurs que això marca qualsevol, i no en som una excepció; Des de sempre hem mirat amunt, cap al campanar, cap a l'enxaneta, cap a la muntanya...



dimarts, 24 de novembre del 2009

Roquetes.


De Roquetes vinc, de Roquetes vinc, de Roquetes baixo...etc.
Aquesta cançoneta sí que és enganxosa, i no les del Jorgi Dann aquell.
En aquest cas, del Jesús M. Tibau, vé Roquetes. Moltes gràcies altre cop!
Per cert, alliberes un llibre al costat de casa meva i no avises, eh?
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)