Barris de Reus.

Ho sento, no em puc estar de dir-ho, i és que el veig quasi cada dia quen vaig a l'escola. Un dels campanars més lletjos del Món mundial, el de l'església del barri Fortuny, a Reus.

Sí, ja sé que sobre gustos...però a mi no m'agrada gens.

La Selva del Camp II.

Més campanars de La Selva...o no.

Per exemple, a dalt, l'ermita de sant Pere s'ha quedat sense, al mig, el convent, dins del poble, i, a baix, Paretdelgada.

Tarragonès

Nosaltres també tombem pel Tarragonès, a dalt, Vilallonga, on sembla que no han entès el concepte campanar; hauria de ser el més alt, no?

Segueix la Pobla de Mafumet i, a baix, Constantí, el poble dels gasos...vul dir dels Pets.

Té la mà Maria al Tarragonès.

Més cessions de Té la mà Maria, aquests dues són el de Puigdelfí, a dalt, i el de Perafort, a baix.

Té la mà Maria al Baix Camp.

No s'acaben els agraïments a l'amic Té, el dia abans de Nadal encara m'envia campanars, aquests, de dalt a baix, són el vell de Mont-roig, que ja hi era, al bloc, i el del port de Cambrils, que no tenia.

Castellvell.

Castellvell, petit poble del Baix Camp a la vora de Reus, mereix per a mi un esment a banda. En realitat, part dels meus orígens són d'allí. El meu avi, Rafael Domingo, hi va néixer, encara que després va anar a Valls i ja hi va viure per sempre.

No sé quina casa és la pairal d'ell, però em faria gràcia saber-ho, ja que sovint passo per aquest bonic poble quan vinc de casa corrent. És possible que passi per davant de la casa d'on vénen una part dels meus gens.

Per cert, els campanars, que en són dos, semblen pare i fill, no?

Més pobles del Baix Camp.

De dalt a baix, el campanar d'Almoster, que sembla tenir un contrafort, bonica imatge del campanar de Riudoms amb una grua, Grus grus, al costat, el campanar de Les Borges i el de Botarell.

Colldejou.

La nevada de desembre de 2009 ens ha donat l'oportunitat de fotografiar el campanar de Colldejou amb la Mola enfarinada de fons. Espectacular!

Masboquera i Montbrió.

Dos campanars més del Baix Camp, un a Masboquera, agregat de Vandellòs, petit però complert: Rellotge, campana i senyera, no cal res més.

L'altre, a Montbrió, coplementa una foto que ja vaig penjar anteriorment, d'un altre de més singular que hi ha a la mateixa vil·la.

Té la mà Maria també per terres valencianes.

Més fotos, com sempre molt bones, de l'amic Té la mà Maria, aquest cop ha tombat pel País Valencià, i ha fotografiat, de dalt a baix: Ermita al nucli antic de Peníscola, l'església de Peníscola i el castell del mateix poble, també Benicarló i Alcalà de Xivert.

Més Té, aquest cop a l'Alt Camp.

Té la mà Maria aquest cop ha trepitjat la meva comarca, l'Alt Camp, de dalt a baix: El Pla de Cabra, Alió i Cabra.

Té la mà Maria pel Tarragonès.

Increïble aportació, una més, de Té la mà Maria: unes excel·lents fotos que responen perfectament l'esperit d'aquest bloc; Mirant cap al cel. Jo les acostumo a fer amb un teleobjectiu des de lluny, i aquestes són fetes des de sota mateix.

Repeteixos, precioses fotos, de dalt a baix: Constantí, ermita de Masricart - a La Canonja- Salomó, La Pobla de Montornès (2), La Nou de Gaià (2) i La Canonja.

Moltes gràcies altre cop, Té.

Marmellar.

Després de tanta aportació de l'amic Té, em sento quasi obligat a penjar alguna foto meva, aquesta del campanar de Marmellar farà el fet, enmig de la boscúria permanentment amenaçada pels focs.

Andalusia.

I per acabar, de moment si més no, amb les aportacions de campanars d'altres Països de Té la mà Maria, aquests dos de terres andaluses, concretament de Sevilla, el de dalt és de la plaça d'España, i el de baix, el més conegut, la famosa imitació del monument que hi ha a Banyeres del Penedès , més conegut com La Giralda.

Ep! Que és broma, l'original és la de Sevilla, i no voldria de cap manera ofendre als andalusos. La Giralda és molt maca, de veritat, i hi ha Xoriguer petit, sens dubte un lloc que cal visitar.

Jo ho vaig fer fa molts anys i hi vaig fer fotos en blanc i negre amb la meva Voigtländer VSL1, de la qual n'estava molt orgullós. No hi he tornat mai, de manera que l'aportació de Té, en aquest cas, ha estat decisiva, em sabria greu no haver inclòs aquest monument al meu bloc.

Holanda.

Més campanars estrangers amablement enviats per l'amic Té la ma Maria, aquest és d'Amsterdam, a Holanda, encara que jo no hi sé veure les campanes, deuen ser molt petites, però el rellotge és força gran.

Eslovàquia.

Té la mà Maria m'envia aquests dos campanars d'Eslovàquia, concretament de Bratislava, ben diferents, i ben macos.

Roma

Posats a citar capitals, aquest campanar de la capital de l'estat italià, Roma, aportació de l'amic Té -un cop més, moltes gràcies- és molt més alt que el de Betlem, a Barcelona.

Barcelona

A la petita vil·la marinera de Barcelona, capital del futur Estat Català, hi ha l'església de Betlem, a la cantonada del carrer del Carme i la Rambla. El campanar no és dels més alts del País, però vaja.

Campanars desapareguts.

Magnífica aportació, altre cop, de Té la Mà Maria; Campanars que són en perill d'extinció i que sovint no es poden veure. El de baix és l'antic de Faió, que el cobreixen les aigües del pantà.

El de dalt, destruït per les bombes feixistes, és el del poble vell de Corbera d'Ebre.

Montferri i Cambrils, per Té la mà Maria.

A dalt, l'ermita de Montferri, modernista, d'em Jujol, una joia enmig de l'Alt Camp que s'ha acabat de construir fa ben pocs anys. Amb Montferri m'uneix una relació familiar, però aquesta foto és de l'amic Té la Mà Maria, de manera que la penjo amb tot l'orgull, encara que, òbviament, en tinc de meves.

Igualment, vaig sovint a Cambrils, i l'amic Té m'envia fotos d'un dels campanars del poble, en aquest cas encara no n'havia fet jo, així que l'agraïment és doble.

Perth, a Escòcia.

Un altre país oprimit d'Europa, Escòcia, té campanars tan macos com aquest de Perth amb què col·labora l'amic Té, una foto que valoro molt, just el dia abans de les consultes populars per a la independència.

Ermita de l'Abellera.

Al cor de les Muntanyes de Prades, a mig camí de Prades i Capafonts, trobem l'ermita de l'Abellera, un dels indrets més interessants i de visita obligada al Camp.

No hi pot faltar un petit campanar, d'espadanya, és clar.

D'on venen els nens.

Un altre cop, he d'agrair l'aportació de l'amic Té, m'envia una foto de Notre Damme, a Paris, d'on venim tots -així ens ho van explicar. Això m'ha fet recordar que jo també en tinc alguna, la de Té és la de dalt, la meva és la de sota.

Una catedral realment impressionant.