Ahir l'Adam ens va enviar unes fotos de l'ermita de Sant Iscle, a Cerdanyola del Vallès, aprofitant la celebració de l'aplec de Sant Iscle del passat 21 de novembre. L'explicació és més llarga perquè és una ermita que li té cert apreci perquè hi passa sovint quan va a còrrer o en btt per Collserola.
La primera cita de l'ermita és del 17 d'abril del 995. Probablement es deuria tractar d'un petit edifici de fusta o tàpia. Al s.XII es construeix l'edifici romànic i a finals del XII i inicis del XIII es decora l'àbsis amb pintures romàniques. Es tractava d'un edifici d'una sola nau.
El 1577 s'acaben les obres que han reformat l'edifici romànic, s'han aixecat dues capelles laterals i s'ha alçat un campanar d'espadanya (l'actual). En aquest moment, la planta de l'edifici és de creu llatina.
Ja entre els s.XVIII i XIX, es fan noves reformes que amaguen el que quedava de l'edifici romànic i al campanar s'alça una torre. Entre el 1905 i 1915, la façana s'acaba de remodelar donant-li un aspecte neogòtic.
El 1995, amb motiu del mil·leni de la seva 1a cita, es fan unes excavacions arqueològiques i una restauració, doncs la ermita havia estat mig abandonada. Amb la restauració s'elimina la torre del campanar i es deixa el campanar d'espadanya del 1577. Leopoldo Gil Nebot és l'arquitecte que va dirigir els treballs de restauració.
Font: Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.
Moltes gràcies, Adam, i ja ho saps, aquest bloc és tan teu com meu.
L'Antoni Hernández i Travé ha tombat pel País Basc, Euskal Herria, i, a més a més d'exlicar-nos coses al seu bloc, ens regala set magnífiques fotografies de campanars, he deixat a dalt els que m'han semblat més especials, el primer, d'Arantzazu, per la seva especial estructura. I el segon, de Donosti, perquè em sembla molt curiosa la forma com està integrat al carrer, com si fos una casa més.
