Vàrem néixer a Valls, al nucli antic, en una casa que fa cantó entre el carrer del Call i el carrer dels Jueus, això va fer que el campanar del nostre poble, tan alt i punxegut, ens fes ombra des dels primers passos. A més, Valls és la ciutat bressol dels castells, la plaça del Blat, també molt a prop, és la capital del Món casteller.

Estem segurs que això marca qualsevol, i no en som una excepció; Des de sempre hem mirat amunt, cap al campanar, cap a l'enxaneta, cap a la muntanya...



divendres, 25 d’octubre del 2013

Vallirana i l'Ordal.

Ja poca gent passa per la carretera nacional per anar des del Camp de Tarragona cap a Barcelona. Però si ho feu, observareu aquests campanars, els de les esglésies de Vallirana i l'Ordal, entre d'altres.

 Ps: Ostres! Antoni, jo em pensava que la majoria de la gent passava per l'autopista, i l'únic dia que hi he passat jo, per la carretera, hi havia molt poc trànsit.
Gràcies per la correcció.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

1 comentari:

  1. Unknown25 d’octubre del 2013, a les 16:59

    Poca gent? Vine a Vallirana i veuràs com la N-340, o sigui, el carrer Major de Vallirana, no deixen de passar cotxes i camions a totes hores...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)