Vàrem néixer a Valls, al nucli antic, en una casa que fa cantó entre el carrer del Call i el carrer dels Jueus, això va fer que el campanar del nostre poble, tan alt i punxegut, ens fes ombra des dels primers passos. A més, Valls és la ciutat bressol dels castells, la plaça del Blat, també molt a prop, és la capital del Món casteller.

Estem segurs que això marca qualsevol, i no en som una excepció; Des de sempre hem mirat amunt, cap al campanar, cap a l'enxaneta, cap a la muntanya
...



dijous, 28 de gener del 2010

Més Baix Camp, amb una foto de l'amic Té.




El campanar de l'església de Vilaplana potser és el darrer campanar principal d'un poble del Baix Camp que quedava per penjar a aquest bloc.
Posteriorment, el desembre de 2010, l'amic Té me n'envia una foto que em sembla força interessant, així és que l'afegeixo, és la de dalt de tot.
Per a no deixar-lo solet, l'acompanyarem d'aquesta estructura del sanatori Pere Mata, de Reus, que ignoro si és o no un campanar, però ho sembla molt i, en qualsevol cas, compleix perfectament les funcions estètiques d'un de debò, fins i tot millor que altre que sí que ho són.

dimarts, 26 de gener del 2010

Ermita de Santa Anna.

La vista d'aquest campanar és la que em costa més suors, i és que el veig sempre que pujo corrent des de casa a l'ermita de Santa Anna, a Castellvell.
De vegades, a la vista d'un campanar, ens quedem bocabadats, jo, a la vista d'aquest, sempre bado la boca, trec la llengua i esbufego.

divendres, 22 de gener del 2010

Té també s'ha passat pel Montseny.

Aquesta, de moment, és la darrera aportació de l'amic Té a aquest bloc, el campanar del bonic poble de Montseny, un poble on hi hem mejat de meravella, sens dubte, una visita molt recomanable.

Té la mà Maria es passeja pel Penedès.


Dues magnífiques aportacions més de l'insigne blogaire Té: A dalt, Sant Pere de Ribes, a baix, Calafell.

dilluns, 18 de gener del 2010

Té la mà Maria també per terres de l'Ebre.


Els campanars de Vinaròs (a dalt) i Riba-roja d'Ebre tornen a ser una valuosa aportació del blogaire -i amic- Té. Moltes gràcies, novament.

dissabte, 16 de gener del 2010

L'Albiol.



Si anem pujant cap a les Muntanyes de Prades des de la plana entre Alcover i La Selva, trobarem primer el petit poblet de Bonretorn, amb una font molt peuada vora la cerretera. I, més amunt, l'Albiol, amb les ruïnes del castell.

divendres, 15 de gener del 2010

Té la mà Maria a la Conca.

L'amic Té no para, ara m'envia aquest de Vallclara, a la Conca.

Més Baix Camp.




El campanar de l'Arbocet, a dalt, un dels pobles més petits del Baix Camp. I el de Vilanova d'Escornalbou, al mig. A sota, un altre de Vilanova d'Escornalbou, no és un campanar, però ho sembla.


dijous, 14 de gener del 2010

Voltant pel Camp.







Una foto de l'amic Té, la del campanar de Masmolets, i, de dalt a baix, les dels Masos de Vespella, al tarragonès, Les Irles i l'Aleixar, al Baix Camp.


Vilanant.


El company Teo Corominas em deix usar aquesta fantàstica foto del campanar de Vilanant, a l’Alt Empordà, podeu veure’n més al seu àlbum de flickr:

http://www.flickr.com/photos/teodor_corominas/

dilluns, 11 de gener del 2010

Dos pel mateix preu.


Hi ha una vista que fa anys que m'encisa del Baix Camp. Baixant del coll d'Alforja, hi ha un punt on veus els campanars d'Alforja i de Les Borges quasi seguits. A més, el mar al fons.
A mi em fa pensar en aquella cançó del Luís Llach -sí, home, aquell del gorro de llana- que diu alguna cosa així.
"El meu País és tan petit que des del campanar d'un poble, es pot veure el campanar del poble veí"
Això és exactament el que passa, sí senyor, ben vist!
Lluís, coneixes i estimes el nostre País, sens dubte.
Si per casualitat em fes l'honor de mirar-se aquest bloc, li dedico especialment aquesta foto.

Té -que no te- al Marroc.




Als Països musulmans, no hi ha campanars en el sentit estricte de la paraula, però els àrabs també tenen unes construccions que compleixen la mateixa funció, Té la mà Maria me'n porta un parell de Marràqueix, molt interessant, aquesta aportació, ja que es tracta del que en biologia seria convergència evolutiva, és a dir, arribar a la mateixa funció -i fins i tot aspecte- per camins diferents i partint de llocs molt diversos.
Jo hi vaig anar fa molts anys, al Marroc, i fins i tot a Marràqueix mateix, i em sembla recordar que des d'aquestes talaies es cridava a la gent a l'oració, una mica similar al qu fan les campanes, però amb veus naturals, és a dir, hi havia una persona que es posava dalt de tot i "cantava" anunciant que calia assistir a l'oració.

dissabte, 9 de gener del 2010

Baix Camp.


Dos del Baix Camp, un, el de Cambrils, al port, l'altre no és un veritable campanar, és la Torre del sol, del càmping de la platja del Tron, a Vandellòs. No és un campanar, però ho sembla molt, no?

dilluns, 4 de gener del 2010

Priorat màgic.
















El Priorat és una comarca molt especial, amb una densitat de població que no té res a envejar a qualsevol comarca pirinenca, viu una mica d'esquena a les bogeries del Món actual. Quan hi som, malgrat que som ben a prop de casa, ens sembla haver-nos traslladat en el temps. Només cal dir, per exemple, que no s'hi senten ni les emissores de ràdio que normalment escoltem quan viatgem.
És l'única comarca de Catalunya sense semàfors!
Els campanars, com altres coses d'aquesta comarca, han estat respectats i mantenen la seva hegemonia fins i tot per damunt dels cellers amb inversions milionàries.
Uns quants exemples, de dalt a baix, i començant pels mes discrets:
Escala-Dei, Pradell de la Teixeta, La Morera de Montsant -intentant inútilment destacar al costat de la Serra Major- la Vilella Alta, la Vilella Baixa, Gratallops, Falset i El Lloar. De la majoria en posem dues fotografies per tal d'il·lustrar com destaquen els campanars per damunt dels nuclis urbans de cada vil·la. Un exemple a seguir.

Un tomb pel Tarragonès.








Un tomb pel Tarragonès ens permet d’observar com els seus pobles tenen veritable respecte pels campanars, es mantenen com els edificis més alts i destaquen entre les destrosses urbanístiques que s’hi han fet, en alguns d’ells.
Això pot ser degut, en la majoria dels casos, a què els desastres s’han ubicat a urbanitzacions més o menys allunyades dels nuclis urbans. També, en d’altres ocasions, a què la majoria de les noves construccions són habitatges de poca alçada, individuals.
Sigui com sigui, aquí en tenim uns quants exemples, de dalt a baix: Vespella de Gaià, Torredembarra, La Riera de Gaià, La Pobla de Montornès, El Catllar, Creixell –aquest, particularment m’agrada força per la seva originalitat- i, finalment, mig amagat per un gran arbre, el d’Ardenya.
És curiós, hi ha una gran smblança entre els d'Ardenya i la Riera de Gaià, no?