Vàrem néixer a Valls, al nucli antic, en una casa que fa cantó entre el carrer del Call i el carrer dels Jueus, això va fer que el campanar del nostre poble, tan alt i punxegut, ens fes ombra des dels primers passos. A més, Valls és la ciutat bressol dels castells, la plaça del Blat, també molt a prop, és la capital del Món casteller.

Estem segurs que això marca qualsevol, i no en som una excepció; Des de sempre hem mirat amunt, cap al campanar, cap a l'enxaneta, cap a la muntanya
...



dilluns, 11 de gener de 2010

Té -que no te- al Marroc.




Als Països musulmans, no hi ha campanars en el sentit estricte de la paraula, però els àrabs també tenen unes construccions que compleixen la mateixa funció, Té la mà Maria me'n porta un parell de Marràqueix, molt interessant, aquesta aportació, ja que es tracta del que en biologia seria convergència evolutiva, és a dir, arribar a la mateixa funció -i fins i tot aspecte- per camins diferents i partint de llocs molt diversos.
Jo hi vaig anar fa molts anys, al Marroc, i fins i tot a Marràqueix mateix, i em sembla recordar que des d'aquestes talaies es cridava a la gent a l'oració, una mica similar al qu fan les campanes, però amb veus naturals, és a dir, hi havia una persona que es posava dalt de tot i "cantava" anunciant que calia assistir a l'oració.

1 comentari:

  1. mes que cridar a l'oració em sembla que es queixaven per pujar a peu jajaja

    una abraçada

    ResponElimina