Vàrem néixer a Valls, al nucli antic, en una casa que fa cantó entre el carrer del Call i el carrer dels Jueus, això va fer que el campanar del nostre poble, tan alt i punxegut, ens fes ombra des dels primers passos. A més, Valls és la ciutat bressol dels castells, la plaça del Blat, també molt a prop, és la capital del Món casteller.

Estem segurs que això marca qualsevol, i no en som una excepció; Des de sempre hem mirat amunt, cap al campanar, cap a l'enxaneta, cap a la muntanya
...



dijous, 29 d’octubre del 2009

Per la vall del Gaià.





Si a l'Alt Camp enfilem des de les quatre carreteres la vall del Gaià amunt, trobarem aquests tres campanars, de baix a dalt, el de Vila-rodona, el més alt, un dels de Santes Creus i el del Pont d'Armentera.

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Pobles del Baix Camp.





Uns quants campanars més del Baix Camp, de dalt a baix el de Les Irles, un dels de Montbrió i el de Vinyols.

Boí


Al Pirineu hi ha les conegudes esglésies romàniques, aquest és el campanar de Sant Climent de Taüll, a Boí, amb dues campaneres improvisades.

Calaf

El campanar, tot i que està força bé, no és el més popular de Calaf, a l'Anoia. El més conegut és el seu mercat, que no ens va semblar especialment sorollós, però ja se sap, cria fama...

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Maçaners





Maçaners és al Berguedà, aixoplugat pel majestuós Pedraforca.

dilluns, 12 d’octubre del 2009

Bressolats per la Serra de Miramar.








Arrecerats sota la Serralada Carbonària, o de Miramar, hi ha diversos campanars, alguns de molt discrets, altres més espectaculars. Si pugem des de Valls veiem primer el de Masmolets, i, quan ja som dalt, el de Miramar mateix (el de baix del tot).
Si hi anem pel Pla, trobem primer el del Pla i després el de Figuerola, intentant competir amb els cingles del Tossal Gros.


dilluns, 5 d’octubre del 2009

Pobles de les Muntanyes de Prades.












De dalt a baix, tenim La Riba, La Febró, Vilanova de Prades, Mont-ral i Capafonts. Alguns dels campanars més destacats de les Muntanyes de Prades. Concretament, el de Mont-ral, romànic, és potser el que es veu des de més lluny, ja que és situat al capdamunt del poble i constitueix una talaia imprescindible d'aquestes serralades.