Vàrem néixer a Valls, al nucli antic, en una casa que fa cantó entre el carrer del Call i el carrer dels Jueus, això va fer que el campanar del nostre poble, tan alt i punxegut, ens fes ombra des dels primers passos. A més, Valls és la ciutat bressol dels castells, la plaça del Blat, també molt a prop, és la capital del Món casteller.

Estem segurs que això marca qualsevol, i no en som una excepció; Des de sempre hem mirat amunt, cap al campanar, cap a l'enxaneta, cap a la muntanya
...



divendres, 13 d’agost de 2010

El Tarròs.


Avui, dia 13 d'agost, fa setanta anys que van detenir el nostre President, Lluís Companys, a la Bretanya, posteriorment, va ser traslladat a l'estat espanyol i afusellat, com tots sabem.
Aquests dies, la senyora Esperanza Aguirre fa mans i mànigues per a impedir que a Madrid es celebri un acte en memòria d'aquest nostre President màrtir.
La reflexió que en faig és que potser, a dia d'avui, si visqués el Molt Honorable Lluís Companys no l'afusellarien, perquè els temps a l'Europa comunitària no són per anar afusellant gent, però de ben segur que a l'Estat Espanyol rebria el mateix tracte de menyspreu i rebuig que es va guanyar en el seu dia.
Si España no canvia, cambien nosaltres, sisplau.
Des d'ací el meu petit homenatge, amb el campanar del poble on va nèixer, el Tarròs, un poble humil però preciós i fort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada